Chest librut al è il risultât di un lavor fat dai fruts des cuintis de Scuele Elementâr di Basilian tal an 2012-2013. I fruts e àn prime scoltât cualchi flabe di Esôf voltade par Furlan di Prè Toni Beline e dopo, judâs de mestre e àn liberât la fantasie par imagjinâ une secuence di disens che dopo son deventâs fumet. Cualchi frut, ispirât e plen di buine volontât e fantasie, al à ancje provât a scrivi une storie. E àn metut passion, sperin che us plasi!!! La mestre Elisa Pavan e ducj i frus des cuintis
DISEGNO: Gabriele Centis, Gabriele Squeo, Felicita Venir (quinta A)
Versione ridotta da una traduzione di Pre Antoni Beline
Un gneur al cjoleve pal cûl une copasse par vie ch a leve masse planc. La copasse lu lassà che si sbrocàs, po j disè: Fasin une scomesse. Viodin cui ch al rive prin in chê cjase lajù dapît. Il gneur al acetà la scomesse petant ridadis di tignîsi la panse. Al pensà fra di sé: O ài denant di me tant timp ch o vuei, o rivi ancje a fâmi un pîsul e ancjemò i doi il fum a chê copassate! La copasse saveve di no podê cori e di no podê pierdi timp e lè indenant cence fermâsi un credo. Plui tart il gneur al scomenzà la corse e in cuatri varcs si cjatà dapit. Pecjat però ch al cjatà ancje la copasse, zà stufe di polsâ Disens di Andrea Foschiani - quinta B Colôrs di Cristian Carnelutti - quinta B
Storie da copasse Mandi, jo o soi Matteo e o ai voe di contaus une storie. Bon divertiment e bone leture. 1 A jere une volte une citât ca si clamave Basilian. Une dì, une copasse a jere pasade par lì e a viodut la scule e a dite: «O soi curiose, o ai voe di entrà» e la copasse a je entrade ta scuele. Jê, ca jere piciule, a veve pore da lis mestris e dai fruts ca son gigants. Un frut ca si clamave Matteo a viodût la copasse e la cjolte in man, a la dite: «Ce biele copasse, o ai voe di fale viodi a le mestre di Furlan.» La copasse a veve pôre ma Matteo la consolave. Cuant che a je rivade la mestre, Matteo a fat viodi la copasse, e la mestre a dât un tal sigon che e a spacât i veris dai barcons. Ma poi la copasse a viôt ben la copasse e a dîs: «Veramentri!!!» Cussi la copasse a je diventade un animâl domestic da scuele, e jè (la mestre) no a plui pore. 2 Une dì, la copasse a veve vôe di clamâ so fradi pa fai viodi la scuele, cussì e à fat e dopo 4-5 minûs, la scuele e à comenciât a tremâ. La copasse à dite: «Al è rivât!» Difati sul tet da scuele à ere pojade une navicele. Al ere propit il fradi de copasse che al à fat une buse tal sofit e al è vignût jù plac planc. «Jhonny» e a berlât la copasse, «Sûr» al à berlat Jhonny, «Cemût le passitu le vite in chiste scuele?» E la copasse e à rispundût «Ben, ben». Jhonny e à dite «O ài di lâ, o ài une mission di completâ» Jhonny a dîs la veretât: «In veretât o soi simpri stât un investigadôr» Le sû a no podeve crodi... «Veramentri!?!» In tun moment Jhonny al sparis e so sûr no lu viôt plui, La copasse a dîs «Dulà esal lât?»... e a continuave a girâ ator ator de scuele par cirilû.... la storie e continue sul prossim volum. E an colaborât a inventâ e scrivi cheste storie: Matteo Venturini - scrittore Alessio Nobile - consigliere Gabriele Centis con Andrea Thimoty Foschiani - consiglieri e tanti altri
Il salvament In tune scuele, le 2 C stave lavorant, cuant un taramot a fâs colâ cops e mûrs. I fruts a son lâts sot i bancs. Il mestri al jes da la classe e al va di sot a sunâ l'alarme. I fruts di dutis lis classis àn cjapât a cori pal curidôr fin cuant lis mestris àn dite: "Jessin ducj tal curtîl, lì o sarin sigûrs." I fruts a son lâs daûr lis mestris. Le 2 C, però, a ere ancjemò in te classe; il mestri no rivave. Il mestri, che al ere a sunâ l'alarme, al ere stât scliçiat da un cop in tal cjâf e al ere colât stordît. Une frute, cha si clamave Sofia, e a dite:"anin jù, il mestri a nus spieterà!" Ma cuant che àn vidût il mestri partiare svanît, Giada e à dite: "Anin a clamà il 118!" Il taramot al è finît e i fruts de 2 C a àn salvât una vite. Le 2 C je deventade famose. E an colaborât a inventâ e scrivi cheste storie Felicità Venir, Giada Tincani, Cheyenne Greco